MasterCamps… València, què increïble!
Aquest escrit també corre per la xarxa (en castellà; almenys així m’ha arribat a mi… Disculpeu si hi ha alguna errada de traducció):
Donar un xec en blanc a un Arquitecte perquè et construïsca un edifici anomenat Ciutat de les Arts:
760.880.921 euros = Ciutat de les Arts.
Barallar-se per un campionat en el mar que solament va tenir una audiència del 4% de share, i que en realitat ningú entenia…
1.500.000.000 euros = America’s Cup.
Acceptar el xantatge d’un vell raquític amb pasta perquè vegem com 24 cotxes a 300 km/h passegen per les nostres platges:
100.000.000 euros = Fòrmula 1.
Portar a un home amb sotana durant un dia perquè beneïsca totes les seues obres:
100.000.000 euros = La visita del Papa
Crear coste el que coste una necessitat per a un estadi nou per al València club de futbol (entitat privada), quan està a punt de quebrar l’entitat:
400.000.000 euros = El nou Mestalla.
Crear el Agora per a lOpen de Tennis que totes les ciutats han rebutjat:
113.000.000 euros= Open de Tennis.
Crear a Xàtiva una plaça de bous coberta per a un míting del sr.Rajoy:
2.000.000 euros = Plaça coberta.
Ajuda a les seves campanyes sobre el transvasament de l’Ebre i desinformar amb el valencià-català i Educació per a la Ciutadania:
4.000.000 euros = A favor del transvasament.
Per a crear una millor xarxa de transport metropolità, perquè puguen atendre’m una urgència en un hospital abans de 3 hores, perquè el meu germà puga estudiar en un edifici i no en un barracot, perquè les indústries tinguen ajuda en la competència internacional, per a fomentar l’I+D+I, per a desenvolupar la llei de dependència, per a pagar el deute de 15.000.000 euros a les universitats, per a no ser els millors en fracàs escolar, per a no ser una ciutat de primera amb sous del tercer món, NO HI HA DINERS!!!
Per a tot la resta… MasterCamps.
L’èxit és aconseguir el que es desitja. La felicitat és apreciar el que ja s’ha aconseguit.
És de pena el que està passant a València… si no, vegeu aquests vídeos:
Aquest primer l’anomenaríem l’oficial (es recomana veure’l abans que el que insertem); i aquest altre el que sura pel damunt:
