Cogitationes uariae

Un ha desenvolupat una facilitat prou gran en anar llençant-se a l'esquena les crítiques destrellatades i la malla lleteta de la gent (no cal dir que 11 anyets de cap d'estudis m'han fet unes amples i acollidores espatlles). És per això que una de les crítiques més recurrent de la gent envers la meua feina, no em fa perdre la son:

"Hala, funcionari… Tu sí que tens sort, una feina per tota la vida."

Contestació: tothom pot acollir-se: les oposicions són obertes per qui vulga. Vinga, passa'm les olives i posa'm més vi, xe!

"Quin morro teniu els professors, sempre esteu de vacances!!"

És que el fet de ser professor no implica fer de pares: no l'heu parit vosaltres?, doncs assumiu les responsabilitats, cony! Vinga, passa'm el frito i calla… … i altres semblants… I aquí acaba la cosa… però mira, tinc ganes de desfogar-me (una de les utilitats més pràctica dels blogs) i ho faré fent un repàs no massa exhaustiu de tots aquells (oju, sense generalitzar, que en tots els llocs hi ha excepcions) que no tenen la sort de fer la meua meravellosa tasca educativa i que, ves per on, són els que més ens critiquen, quan la realitat és que possiblement gràcies als funcionaris l'erari públic disposa de fons suficients per a mantenir l'estat del "benestar":

En primer lloc, estan tots aquells professionals (insistim, sense generalitzar) que executen pràctiques poc ètiques:

Dentistes

 Notaris

Pilots d'Ibèria

Metges

Farmacèutics

I tots aquells que fan el seu honrat treball, però amb poca factura (mecànics, llanterners, paletes, llumeros…) i van acumulant pisos per llogar, apartaments a la platja, cotxe nou cada dos anys, etc. etc… i damunt veus, bocabadat, com els concedeixen beques i altres ajudes estatals, mentre el teu fill se'n veu privat!!!

Un segon grup de sangoneretes és el format per alguns empressaris i les brutes pràctiques que els permet el super neoliberalisme que ens "globalitza":

Temporalitat i congelació salarial

Facilitat d'acomiadament

Els serveis "vampirs"

 Els bancs

Menció a banda mereix una associació que ens tracta a tots com a pressumptes delinqüents, mentre es ells es fan d'or, la SGAE: mireu, si no, els casos de Ramoncín, Teddy Bautista, Luís Cobos o el Bustamante.

I, per acabar, dues vinyetes dedicades a eixos pares que tan i tan bé eduquen als fills i que ens donen tot el suport que els demanem:

 [Totes les vinyetes són de Manel Fontdevila i de Lalo Kubala, dibuixants de EL JUEVES, aparegudes en "Inéditos del Jueves", repartits amb la revista durant l'agost de 2007]