Quina grcia, generalitzar!

sergi | funcionaris, xorradetes | dissabte, gener 22nd, 2011

Una cosa que dna molts bons resultats quan es tracta de fer riure s fer broma sobre un collectiu determinat, s a dir, generalitzar atutiplen

Tots tenim al cap els acudits sobre Lepe… El ben cert s que tindrien el mateix efecte, fora quin fora el poble que posrem com a protagonista…

Un d’aquests llocs comuns (i que ms grcia sol fer, per all de fer llenya d’aquell que gaudeix en aquests temps d’un lloc de feina fix) s el collectiu de funcionaris…

Qui no s’ha rigut amb aquest acudit:

No sabeu aquell que va tindre un accident que li va provocar l’amputaci de l’aparell reproductor i va anar a demanar feina de funcionari a l’Ajuntament? Doncs va all i li diuen que b, que li donen la feina, que comena a l’endem, per que vinga a partir de les 12,00…

-I aix? -pregunta estranyat l’amputat…

-Na -li contesten-, s que de 8,00 a 12,00 l’nic que fem ac s tocar-nos els collons…

Hahahaha… quina grcia!

La veritat s que a mi, tot i ser funcionari, eixe acudit (i els milers que hi ha sobre funcionaris) em fa grcia… Ja veus, sentit de l’humor que hom t! Per ja dic que generalitzar s buscar el xiste fcil. No s jo si els afectats tindrien tant de sentit de l’humor amb uns acudits com aquests:

No sabeu aquell xicot que decideix obrir un taller i comena a arreplegar tot el que creu que li far falta? Doncs va a casa d’un amic que ja t obert un taller i li trau tot el que creu necessari, per quan arriba al bloc de factures oficials l’amic li diu:

-Aix no cal…

-Per qu? -pregunta el xicot…

-Perqu on has vist tu que declarem l’IVA, monyicot!

Ai, quina grcia, eh?

Aix era una dona que no es cansava de dir a qui es prestara a sentir-la que tenia al fill i a l’home a l’atur, fins que un amic, cansat de sentir sempre el mateix, li va dir: escolta, Maria, el teu fill, si est fent encara la ESO, no entenc per qu caram l’has apuntat a l’atur i el teu home, ja que est a l’atur i cobrant el subsidi, ja podria deixar de fer eixos treballets en negre, no?

Ai com sn de graciosos, xe!

I no heu sentit mai aquell de l’empresari que sempre tenia guanys? Doncs aix era una vegada el Pep que li pregunta al seu amic, el Joan, un empresari de tota la vida:

-Escolta, Joan, com s que el Mustaf aquest aguanta en la teua empresa si el tractes com a un esclau, cobra una misria, no el tens declarat a la Seguetat Social i quasi no t temps ni per dinar?

-Home, perqu sap que, en el moment en qu proteste, el seu lloc l’ocupar gusts qualsevol dels morts de fam que acceptarien fins i tot menys diners!!!

Quin fart de riure, eh? L’ltim:

Van 3 persones, un funcionari, un empresari (que contracta en negre) i un autnom (que no cobra IVA), a demanar una beca per a la filla per llibres i resulta que l’nic que se’n queda sense s… el funcionari, s, senyor… I el curis del cas s que quan se’n van, aquest se’n va en el seu Picasso, mentre que els altres dos agafen un Mercedes i un Audi… i mentre el funcionariet (eixe privilegiat) se’n va a la seua casa d’a penes 100 metres quadrats , els altres dos, com que ja fa bon temps, se’n van a les seues segones residncies… Ai, quina grcia ms gran…

Per a altre dia generalitzar amb el xiquet aquell que decideix fer-se monaguillo i troba molt per que molt estranys els criteris d’admissi…

Ah, i que no s’enfade ning, oi? Que sn generalitzacions, eh?

Ms de 100 anys pixant-nos la cara…

sergi | Pas Valenci, dretona, economia, justcia, poltica, xorradetes | divendres, gener 7th, 2011