Són ximplets els monolingües… o només destrellatats?
Durant l’estiu, acostume anar amb la família (la meua dona i la meua filla) a una platja de Les Marines, al final del carrer Mar Jònica, per les vesprades; és un lloc que reuneix alguns avantatges: no hi ha massa gent i al final de l’esmentat carrer hi ha un element essencial per a mi: un “xiringuito”, on poder fer-te una cerveseta quan “apreta” Lorenso…
Doncs bé, el passat dijous, tornàvem cap al cotxe, acompanyats de dues amiguetes de la meua filla, i, just al costat d’on havíem deixat el vehicle, un grup d’individus joves acabava d’entrar a una zona verda que s’hi troba vora la carretera, quan, de sobte, un d’ells amollava les següents brofegades:
“Joder, macho! Pues mañana me presento aquí con mi perro y puedo hacer lo que me salga de los cojones, porque no entiendo ni una puta palabra de valenciano!”
Alarmat (què passaria? li hauria sentat malament alguna cosa que havia pres? era assaltat per un comando de valencians ultraradicals?) vaig fer un cop d’ull i… ai las! Allà estava la raó d’eixe atac furibund d’alta oratòria: era un cartell… ESCRIT EN VALENCIÀ!!!!
En un primer moment, em vaig sentir estranyat per dues raons:
- eixe jove semblava no saber que la ignorància de les lleis no l’exonera d’acomplir-les
- eixa actitud em va fer témer que l’educació que reben els joves monolingües és prou deficitària, ja que és alarmant que reconeguen tan obertament la seua incompetència lingüística
M’explique: el cartell posava:
NO ES PERMET:
- aparcar al recinte
- dejeccions d’animals
Vols dir que no s’entén? O són poques ganes d’entendre-ho? Potser la paraula dejeccions no l’entenguera aquest individu ni en espanyol? (val a dir que hi havia una altra prohibició una miqueta més difícil de traduir: abocaments de cap tipus, però una mica de trellat la faria innecessària: ningú (o potser en sa casa sí que ho fan?) hauria d’anar llançant deixalles pel terra, no?
Supose que aquesta persona (i moltes més: malauradament aquesta actitud és més freqüent del que pensem) no eixirà mai de les fronteres espanyoles: és impossible que entenguera tots els cartells d’arreu del món i l’exemple que donaria d’Espaaaaanya seria prou patètic, llançant tot tipus de coses pels parcs i deixant que el seu gos es cagara pertot arreu, perquè, veges tu, no entén una paraula del que posen aquests maleïts estrangers!
I el cas és que aquestes coses es podrien solucionar amb un poquet de pedagogia, fent entendre que al territori espanyol (ara per ara) hi ha més d’una llengua i que totes són oficials. Fa poc, a EL PAÍS hi havia una carta d’un senyor japonès que, tot sulfurat, no entenia per què la seua filla havia d’aprendre català a Barcelona, quina barra! Segurament, si haguera anat a Suïssa no posaria el crit en el cel per haver d’aprendre francès, italià o alemany, tot depenent de la zona on haguera decidit establir-se! Però, clar, Suïssa no és Espaaaaanya i la gent que hi va sap ben bé la realitat d’eixe país, i això és el que falta al nostre estat. Els idiomes “perifèrics” són vistos pels monolingües com una curiositat folklòrica, una mania que tenim de parlar estrany, ja veus tu quina cosa, però a ells que els parlen en “español”.
Per anar normalitzant la qüestió, des d’aquesta humil bitàcola, propose tres mesures ben senzilles per tal que d’una vegada es comprenga que hi ha altres llengües i que tenen els mateixos drets que qualsevol altra:
- que el senyor monarca del Regne d’Espanya s’expresse públicament en tots els idiomes dels seus súbdits, ja que tots li paguem el jornal;
- que l’institut Cervantes promocione pel món totes les llengües dels ciutadans que es fan càrrec del seu pressupost;
- que a tots els centres espanyols s’oferten com a segona llengua els idiomes oficials de tot l’estat [quin fart de riure quan vaig llegir els resultats d'una enquesta del mes passat!: al 67'7% dels espanyols els semblaria bé que el portuguès fóra llengua optativa en l'ensenyament! Sí, home! Imagineu la mateixa enquesta feta sobre les llengües que ja es parlen en Espaaaaanya?]
I això per començar, i que es deixen de rucades ja, home! (i a l’individu del principi, que, si té problemes de lectura, que se’n vaja a la platja de Madrit o qualsevol d’Andalusia -encara que potser allà tampoc no entendria als “lugareños” perquè també parlen un poc estrany)
