El cinisme, una manera molt dretana de fer política
Ja cansa la cara pètrea de la gent del PP, que aprofita sense cap vergonya qualsevol assumpte, per delicat que siga, per intentar fer fora del govern al ZP (anant de la maneta i tot dels neofascistes a les manifestacions).
Açò circula per la xarxa i convé donar-li difusió:
VA SER UNA CESSIÓ AL XANTATGE D’ETA EL REAGRUPAMENT DE PRESOS QUE VA DUR A TERME EL GOVERN DEL PP DURANT EL SEGREST D’ORTEGA LARA?
RESUM DE DADES
- ETA va segrestar el funcionari de presons José Antonio Ortega Lara el 17 de gener de 1996. A canvi de l’alliberament del segrestat, la banda exigia el reagrupament dels presos etarres en presons pròximes al País Basc.
- Entre 1996 i 1997 el Govern del Partit Popular va reagrupar 43 presos d’ETA en presons del País Basc o pròximes al País Basc.
- Almenys 13 d’aquests presos tenien delictes de sang. Entre tots sumaven 26 assassinats
- Els acostaments es van realitzar mentre ETA mantenia segrestat el funcionari de presons José Antonio Ortega Lara
- El Govern va dir obertament que la mesura es prenia per intentar que ETA alliberés Ortega Lara.
o El Delegat del Govern al País Basc Enrique Villar va dir que “els moviments que s’estan produint van en la línia d’aconseguir que aquestes persones que el tenen retingut canviin d’alguna manera el seu salvatge comportament i s’obtingui la llibertat d’aquest senyor”.
o El Ministre de l’Interior, Jaime Mayor Oreja, va dir que la mesura s’havia pres per treure-li a ETA arguments amb què pogués justificar l’assassinat d’Ortega Lara: “els membres d’ETA, en el supòsit que en un moment determinat decidissin una actuació, que
tant de bo no es produeixi, el tenen m´rs complicat en el sentit que no poden justificar que aquí s’ha produït un entossudiment i una intransigència per part d’Interior”
o El Ministre de l’Interior Jaime Mayor Oreja solemnitza el 29 de juny de 1996 el primer acostament de presos en una roda de premsa al costat del Delegat del Govern al País Basc i al Director General d’Institucions Penitenciàries. Mayor Oreja assegura que el reagrupament es realitza “en funció de les actuals circumstàncies” i en el marc d’una estratègia pacificadora “que serveixi igual amb treva i sense treva”. Mayor Oreja va afegir que “el Govern actuarà des de la serenitat, sense situar-se ni en la precipitació ni en la intransigència”.
ELS PRIMERS 32 ETARRES REAGRUPATS:
Amb delictes de sang:
- Begoña Uzcudun Echenagusias. Acusada de tres assassinats i diversos intents d’assassinat
- Luis María Lizarralde Izaguirre. Acusat de sis assassinats i diversos intents d’assassinat
- José Manuel Arzallus Eguiguren. Acusat de dos assassinats i d’altres delicte de terrorisme
- Ernesto Alberdi Olano. Acusat de dos assassinats, un intent d’assassinat i altres delictes de terrorisme
- José María Zubiaurre Portugal. Acusat de quatre assassinats
- María Amor Sagastume Arrieta. Condemnada per dos assassinats
- Pedro María Aira Alonso. Acusat d’un assassinat i de dos intents d’assassinat
- José Ignacio Picabea Burunza. Condemnat per un assassinat i altres delictes de terrorisme
- Iciar Galardi Sagardía. Condemnat per un assassinat i col·laboració en altres dos assassinats
- Ignacio Mendiburu Iturrain. Condemnat per un assassinat i altres delictes de terrorisme
- Miguel Ángel Osa Aldecoa. Condemnat per un assassinat
- José Manuel Olaizola Eizaguirre. Condemnat per un assassinat
- José Miguel Arbelegui Acusat d’un assassinat, un segrest i diversos intents d’assassinat
La resta estaven acusats o condemnats per segrests, intents d’assassinat, col·laboració amb banda armada, etc.
- María Cruz Careaga Mezo.
- Pedro María Iriondo Mallablabarrena.
- Miguel Ángel Zarrabe.
- José Antonio Ostolaza Izaguirre.
- David García Gómez
- Juan Luis Aparicio Benito
- José Ignacio Aizpurúa.
- Iván Illaramendi Ortiz.
- María Begoña Arrondo Iruín.
- María Begoña Arroyo Pérez de Nanclares.
- Ignacio Hernández Martos.
- José Alberto Arribas Puerto
- Santiago Euba Echevarría.
- María Jesús Onaindía Susaeta
- José María Aramburu Lete
- Agustín Illareta Casas.
- Anakoz Bilbao Mezo
- José Fernando Cuerdo Rodríguez
- Juan Francisco Franco Argibay
CRONOLOGIA
* 17 de gener de 1996. Ortega Lara és segrestat per ETA (sota el Govern de Felipe González)
* Gener de 1996. ETA reivindica el segrest i exigeix el reagrupament dels seus presos en presons pròximes al País Basc com a condició prèvia per a l’alliberament del funcionari
* Maig de 1996. Aznar jura el seu càrrec com a President del Govern
* Juny de 1996. El Govern revela que està estudiant reagrupar uns 150 presos d’ETA en presons del País Basc o pròximes al País Basc.
* 23 de juny de 1996. ETA declara una treva d’una setmana.
* 29 Juny de 1996. Mayor Oreja anuncia el reagrupament de 32 presos d’ETA en presons del País Basc o pròximes al País Basc. 13 dels etarres tenien delictes de sang.
* 30 de juny de 1996. Finalitza la treva declarada per ETA.
* 8 de gener de 1997. ETA assassina Jesús Cuesta
* 10 de gener de 1997. ETA assassina E. Olaciregui.
* 7 de febrer de 1997. El Govern anuncia el trasllat de 5 presos a presons del País Basc o pròximes al País Basc
* 10 de febrer de 1997. ETA assassina a Domingo Puente i Rafael Martínez Emperador
* 11 de febrer de 1997. ETA assassina a Francisco Arratibel
* 17 de febrer de 1997. ETA assassina a Modesto Rico
* 11 de març. ETA assassina a F. J. Gómez Elósegui
* 24 d’abril. ETA assassina a Luis A. Samperio
* 3 de maig. ETA assassina a J. M. García Fernández
* 19 de juny de 1997. El Govern anuncia el trasllat de 6 presos a presons del País Basc o pròximes al País Basc
* 1 de juliol de 1997. La Guàrdia Civil allibera José Antonio Ortega Lara
DECLARACIONS
* El Delegat del Govern al País Basc Enrique Villar va relacionar el 17 de juny de 1996 la pol?tica de reagrupament dels presos d’ETA amb l’intent d’aconseguir l’alliberament d’Ortega Lara. Villar va declarar a Bilbao que “els moviments que s’estan produint, aquest canvi d’alguna forma en la política, van en la línia d’aconseguir, primer el compliment de la llei mantenint la dignitat i, segon, que aquestes persones que el tenen retingut canviïn d’alguna manera el seu salvatge comportament i s’obtingui la llibertat d’aquest senyor”.
* El Ministre de l’Interior, Jaime Mayor Oreja, va dir que la mesura s’havia pres per llevar-li a ETA arguments amb què pogués justificar l’assassinat d’Ortega Lara: “els membres d’ETA, en el supòsit que en un moment determinat decidissin una actuació, que tant de bo no es produeixi, el tenen més complicat en el sentit que no poden justificar que aquí s’ha produït un entossudiment i una intransigència per part d’Interior”
* El Ministre de l’Interior Jaime Mayor Oreja solemnitza el 29 de juny de 1996 el primer acostament de presos en una roda de premsa al costat del Delegat del Govern al País Basc i al Director General d’Institucions Penitenciàries. Mayor Oreja va assegurar que el reagrupament es realitzava “en funció de les actuals circumstàncies” i va defensar una estratègia pacificadora “que serveixi igual amb treva i sense treva”. També va dir que “el Govern actuarà des de la serenitat, sense situar-se ni en la precipitació ni en la intransigència”.
* El primer canvi de presó dels presos d’ETA es va produir en la mateixa setmana en què l’organització terrorista havia iniciat una treva de set dies i en què va demanar al president Aznar, en un comunicat que va publicar un diari basc, que es pronunciés sobre “les seves intencions per superar el conflicte entre Euskal Herria i Espanya”.
Viure per a veure. I ens mereixem aquesta panda d’impresentables enverinant la vida diària?
