Els re-peperos

sergi | dretona, xorradetes | diumenge, juliol 24th, 2011

Arribat per correu:

Per Octavi Masi

Xavi Castillo sol interrompre els seus monlegs, habitualment abarrotats de pblic, fent una pregunta molt senzilla: “ac… alg del PP te que haver, porque si no, no me salen las cuentas!”.

A mi… “tampoco me salen las cuentas”. I per tant, en esta entrega de la guia til per a poder eixir al carrer sense que ens caiga la cara de vergonya vull parlar d’un dels fenmens ms estranys del, ja de per si misteris, comportament hum. Es un fenomen que no per estrany deixa de ser d’all ms habitual i que ens pot donar molta llum per entendre com hem pogut arribar a tindre el panorama poltic actual.

Si tenim en compte que la ideologia de dretes sempre intenta afavorir als sectors socials que controlen el capital i els recursos productius, com es possible que aconseguisquen majories absolutes malgrat que estos sectors socials sn, clarament, una minoria.

Els ltims estudis sociolgics que s’han realitzat a tal efecte, demostren que un dels motius que explica este misteri es l’existncia dels “re-peperos” (del PP, Per Pobre) Sn una tipologia de persones humanes que desafien totes les lleis del trellat i de la lgica humana. Sn persones de classe mitja-baixa, treballadors, assalariats de tota la vida i amb sous de merda que voten insistentment al PP.

No s’ha de confondre als peperos (gent que vota al PP per defendre els seus interessos) amb els re-peperos (que tamb voten al PP i ning no entn el perqu) Es un grup molt mimetitzat dins la societat i a simple vista passen desapercebuts, Per amb un poc d’atenci sn fcilment identificables. El primer que necessitem per tal de localitzar-los s un senzill qestionari com el segent:

Front a qualsevol senzilla pregunta sobre l’actualitat poltica ells diran que de poltica no entenen , que sn apoltics… Per curiosament tots votaran al PP (lo que confirma la seua primera premissa de que, efectivament, no entenen de poltica)

Si els preguntes qu pensen dels casos de corrupci dels poltics ells contestaran que tots els poltics fan igual. Pel contrari, la resposta ser molt diferent si el poltic corrupte s del PSOE.

Si els preguntem sobre l’atur i la situaci laboral del pas no tardaran gens en traure el recurrent tema dels immigrants. I s que, curiosament, sent ells uns “pobres desgraciats” (com som la majoria i en el bon sentit de la paraula) tenen una malaltissa animadversi per tots aquells que encara ho passen pitjor i tenen una situaci molt ms desfavorida. Este curis fenomen el tractarem ms avant.

Si desprs d’estes preguntes noteu una certa incomoditat, s normal, tingau en compte que esta gent sn de la teoria que en esta vida s millor no significar-se. Clar que, grcies a esta guia… se’ls ha acabat els temps de l’anonimat.

Una vegada identificat al subjecte re-pepero s important entendre a qu es deu este inexplicable comportament i quines causes sn les que el provoquen. D’entre totes, cal ressenyar les segents:

La catarsi del llepaculs. Fenomen psicolgic pel que persones de classe mitja-baixa amb recursos econmics limitats acaben pensant que si estan amb els qui tenen poder i diners…alguna cosa se’ls apegara. I malgrat que mai no veuen el ms mnim resultat positiu al llarg de la vida, els dona igual i continuen recolzant els rics i poderosos.

La catarsi del desgraciat. Este desviament psquic est inversament relacionat amb l’anterior i, pel mateix procs mental que pensen que la riquesa es pot apegar, tamb creuen que la pobresa es pot contagiar. Este s el motiu pel que estos subjectes desenvolupen una malaltissa animadversi per aquelles persones que encara sn ms pobres que ells com marginats, immigrants etc.

De la convivncia d’estes dos catarsis en la psique d’estos subjectes es deriven actituds com les de mensyprear l’ensenyament pblic i voler dur als seus fills a collegis privats o concertats, parlar als seus fills en castell malgrat que els pares siguen valencians-parlants, arremetre amb rabia contra poltics de partits d’esquerres que tenen una situaci econmica superior a la d’ells…

Tamb patixen de la sndrome d’Estocolm, ja que es troben millor si donen el suport a aquells que de seguida que puguen, i grcies als seus vots, retallaran els seus drets, endurirn les condicions laborals i els fotran tot el que puguen. Per ells contents i pagats. Tamb hi ha socilegs que veuen certes influncies de prctiques massoquistes que ms enll del sexe volen gaudir inflingint-se dolors socials i econmics. Per esta no es la meua especialitat i no tinc molta informaci al respecte.

Amb tot a ja sou capaos de localitzar als re-peperos i reconixer-los. En la prxima entrega parlarem de com hem d’actuar quan s’hi trobem davant d’un d’ells. Tamb estudiarem ms endavant un altre cas molt curis: qu collons els passa als taxistes?

No hi ha comentaris

Encara no hi ha comentaris.

Deixa un comentari

Suscripció RSS als comentaris de l'entrada. TrackBack URI