Més teories sobre la derrota
No és que siga masoca, però aquestes teories m’han fet gràcia:
“Algunes teories que, complementant-se, podrien explicar els resultats electorals del 27 de maig al País Valencià.
1. Una òbvia. La gent que estimem el País Valencià i que patim per la seua degradació política, cultural, social i ambiental som minoria.
2. Una pseudomatemàtica. EU (6′5) més BLOC (4,8) igual a 7′9! No ixen els comptes, no ixen els comptes!
3. Una cinèfila. Camps i Barberà causen sensació entre els nostres veïns com els artistes de cine. Glups, són els nostres Clooney i Johansson!!! Encara que, ben mirat, per les seues aptituds retòriques i interpretatives estarien més prop del Schwarzenegger i de la Whoopi Goldberg.
4. Una maniqueista. Han guanyat els bons i han perdut els roïns. (Ostres, però si ni ens han deixat tocar la bola!)
5. Una paremiològica. Eren votacions al PAI VALENCIÀ.
6. Una psicològica. El quocient intel·lectual mitjà de la contornada no és massa elevat. De confirmar-se la hipòtesi podria plantejar-se una nova Denominació d’Origen Qualificada: Moniato Valencià.
7. Una sociològica. Els abstencionistes es pensaven que eren un partit i que traurien escons.
8. Una ufològica. La gent progressista, ecologista i nacionalista som extraterrestres i, en conseqüència, no sabem ben bé què fem ací.
9. Una sexual. La majoria dels votants són masoques: els insulten, els manipulen i els degraden. Ah, quin gustet!!!
10. Una econòmica. Els diners invertits en la campanya no són (sempre) una garantia d’èxit. I si no, que li ho pregunten al Sentandreu.
11. Una conspirativa. El sector del taulell és el veritable govern en l’ombra.
12. Una mèdica. El consum immoderat de Canal Nou provoca notables efectes secundaris: morbositat, indolència, pensament buit i narcosi col·lectiva.
13. Una esotèrica. Els votants del PP estan pertot arreu, però no sempre es manifesten.
14. Una onírica. Estem somiant, però el malson s’allarga massa.
15. Una truculenta. Estem tots morts, i el que experimentem és un primer estadi de l’infern (per a uns) i del cel (per a qui ja sabeu).”
I una solució?:
[El Jueves, 1567]
