Quina merda de conte!
La cigala i la formiga funcionària [conte rebut per mail en castellà]
Hi havia una vegada que era una cigala i una formiga que vivien en un preciós bosc. Des de ben petita, a la cigala no li va agradar estudiar així que invertia el seu bell temps passejant en el golf que li havia comprat el seu papi per ser tan bona.
Arribat el moment, el seu papi li va buscar una feina en una empresa de la qual casualment era copropietari juntament amb altres cigales amigues seues. Mentrestant, la formigueta va continuar estudiant, seguint el caminet que els seus pares li havien ensenyat.
Van venir temps durs per a la formiga, que mentre anava i venia de l’autobús a la Universitat podia veure passejant amunt i avall a la cigala (ara ja amb un BMW) de dinar en dinar amb les seues amiguetes. En graduar-se, la formiga va començar la recerca de feina, pensant que el bosc estaria ple d’oportunitats per a una formiga ben formada com ella. Però va descobrir que sense experiència no podia accedir als bons llocs, ocupats per cigales que van arribar molt abans que ella. Així que va acabar treballant en l’empresa de la cigala, per un sou miserable i en unes condicions enervants. I el pitjor no era això, sinó aguantar els menyspreus i les exigències de l’analfabeta de la cigala, que no sabia fer una ‘o’ amb un canut.
Així que la formiga va pensar que ella mereixia una cosa una mica millor i per les tardes, en comptes de gaudir amb les seues amigues, va decidir cremar-se les antenes amb el flexo estudiant unes oposicions.
I llavors sí que van arribar els temps durs … Al sortir del treball, la formiga s’enfrontava al seu etern temari, nit rere nit, vivint amb aquesta por atroç al tribunal de cigales despietades que l’esperava, àvides per trobar el tema que no havia estudiat, el detall que oblidaria a última hora o aquesta centèsima que li faltava per al barem.
Mentrestant, la cigala també pensava en prosperar i es va adonar que comprant un immoble a dur i venent-lo a milió, treia en un mes el que cobrava en un any a l’empresa del pare. I així la cigala es va fer la seua pròpia constructora, amb ajuda d’una cigala amiga seua de l’Ajuntament que li va requalificar el tros de bosc que ella volgués i una altra amiga més del banc que li fiava els crèdits sense avals. I tot era molt fàcil entre compra, venda i requalificació, mentre passejava contenta de dalt a baix en el seu Maserati nou, entre dinar i dinar.
També van ser bons temps per a la formiga, que després de molt d’esforç va aconseguir treure la seua oposició. Millors condicions, millor sou i l’oportunitat d’enviar a prendre per sac a la cigala, cosa que no tenia preu. El seu nou treball li
va permetre comprar un pis, però amb tanta requalificació, tanta compra i tanta venda, es va haver de conformar amb un petit, als afores del bosc, que costava una fortuna. I així va aprendre que, gràcies a la cigala i als seus amics, el seu sou de funcionària no era gran cosa.
Va passar el temps i la formiga va seguir a la seua, fent números amb el seu sou i la seua hipoteca, però contenta perquè ja no havia d’estudiar ni aguantar a cap cigala, que no és poc. I la cigala d’altra banda va seguir, erre que erre, amb el seu negoci immobiliari guanyant bitllets a cabassos.
Però un bon dia el bosc va pegar la rebentada, ja sense cap terreny que requalificar ni cap formiga a la qual hipotecar. La cigala, espantada, es va barallar amb les seues amigues del banc i de l’Ajuntament i es va declarar en suspensió de pagaments. De sobte, la pastera que havia guanyat anys enrere no havia estat per tant i fins el golf, el BMW i el Maserati havien estat il·lusió òptica. Així que el bosc es va quedar fet un sembrat de pisos buits amb el seu cartell de “es ven” del
tot a cent.
I ara les cigales del govern del bosc han decidit que la formiga, que s’ha passat mitja vida estudiant i l’altra mitja pagant factures com una imbècil, amoquine un pessiguet del seu sou per aguantar amb el marró. I de postres, una congelació salarial indefinida, per idiota.
Quina merda de conte.
Signat: La formiga
