Quina merda de conte!

sergi | economia, funcionaris, poltica, xorradetes | dilluns, maig 24th, 2010

La cigala i la formiga funcionria [conte rebut per mail en castell]

Hi havia una vegada que era una cigala i una formiga que vivien en un precis bosc. Des de ben petita, a la cigala no li va agradar estudiar aix que invertia el seu bell temps passejant en el golf que li havia comprat el seu papi per ser tan bona.

Arribat el moment, el seu papi li va buscar una feina en una empresa de la qual casualment era copropietari juntament amb altres cigales amigues seues. Mentrestant, la formigueta va continuar estudiant, seguint el caminet que els seus pares li havien ensenyat.

Van venir temps durs per a la formiga, que mentre anava i venia de l’autobs a la Universitat podia veure passejant amunt i avall a la cigala (ara ja amb un BMW) de dinar en dinar amb les seues amiguetes. En graduar-se, la formiga va comenar la recerca de feina, pensant que el bosc estaria ple d’oportunitats per a una formiga ben formada com ella. Per va descobrir que sense experincia no podia accedir als bons llocs, ocupats per cigales que van arribar molt abans que ella. Aix que va acabar treballant en l’empresa de la cigala, per un sou miserable i en unes condicions enervants. I el pitjor no era aix, sin aguantar els menyspreus i les exigncies de l’analfabeta de la cigala, que no sabia fer una ‘o’ amb un canut.

Aix que la formiga va pensar que ella mereixia una cosa una mica millor i per les tardes, en comptes de gaudir amb les seues amigues, va decidir cremar-se les antenes amb el flexo estudiant unes oposicions.

I llavors s que van arribar els temps durs … Al sortir del treball, la formiga s’enfrontava al seu etern temari, nit rere nit, vivint amb aquesta por atro al tribunal de cigales despietades que l’esperava, vides per trobar el tema que no havia estudiat, el detall que oblidaria a ltima hora o aquesta centsima que li faltava per al barem.

Mentrestant, la cigala tamb pensava en prosperar i es va adonar que comprant un immoble a dur i venent-lo a mili, treia en un mes el que cobrava en un any a l’empresa del pare. I aix la cigala es va fer la seua prpia constructora, amb ajuda d’una cigala amiga seua de l’Ajuntament que li va requalificar el tros de bosc que ella volgus i una altra amiga ms del banc que li fiava els crdits sense avals. I tot era molt fcil entre compra, venda i requalificaci, mentre passejava contenta de dalt a baix en el seu Maserati nou, entre dinar i dinar.

Tamb van ser bons temps per a la formiga, que desprs de molt d’esfor va aconseguir treure la seua oposici. Millors condicions, millor sou i l’oportunitat d’enviar a prendre per sac a la cigala, cosa que no tenia preu. El seu nou treball li
va permetre comprar un pis, per amb tanta requalificaci, tanta compra i tanta venda, es va haver de conformar amb un petit, als afores del bosc, que costava una fortuna. I aix va aprendre que, grcies a la cigala i als seus amics, el seu sou de funcionria no era gran cosa.

Va passar el temps i la formiga va seguir a la seua, fent nmeros amb el seu sou i la seua hipoteca, per contenta perqu ja no havia d’estudiar ni aguantar a cap cigala, que no s poc. I la cigala d’altra banda va seguir, erre que erre, amb el seu negoci immobiliari guanyant bitllets a cabassos.

Per un bon dia el bosc va pegar la rebentada, ja sense cap terreny que requalificar ni cap formiga a la qual hipotecar. La cigala, espantada, es va barallar amb les seues amigues del banc i de l’Ajuntament i es va declarar en suspensi de pagaments. De sobte, la pastera que havia guanyat anys enrere no havia estat per tant i fins el golf, el BMW i el Maserati havien estat illusi ptica. Aix que el bosc es va quedar fet un sembrat de pisos buits amb el seu cartell de “es ven” del
tot a cent.

I ara les cigales del govern del bosc han decidit que la formiga, que s’ha passat mitja vida estudiant i l’altra mitja pagant factures com una imbcil, amoquine un pessiguet del seu sou per aguantar amb el marr. I de postres, una congelaci salarial indefinida, per idiota.

Quina merda de conte.

Signat: La formiga

No hi ha comentaris

Encara no hi ha comentaris.

Deixa un comentari

Suscripció RSS als comentaris de l'entrada. TrackBack URI