Cogitationes uariae

Resulta que un bon dia, un amic del Facebook (ja no recorde qui) em suggeria afegir-me a aquest grup. Capollet de mi, que no sé dir que no… i perquè el tema el trobava important (fer visibles les llengües minoritzades a la xarxa) m’hi vaig unir.

A quina mala hora. Un altre bon dia, un altre bon amic m’envia aquest enllaç, amb un article de la Clara-Simó a l’AVUI, que reproduesc sencer, per que vosaltres mateixos jutgeu si es mereixia eixa reacció:

SOBRE LLENGÜES

La hipocresia sobre les llengües de l’Estat altres que el castellà és tan enorme que sovint es posa en evidència. Per exemple, en guanyar Feijóo les eleccions gallegues, va dir per televisió: “Ara s’han acabat les galescuelas i les imposicions lingüístiques”. I es va quedar tan satisfet: la imposició del castellà i que les famílies que volen gallec a l’escola es quedin a l’escapça no el va fer vacil·lar. O, també, els partits espanyolistes, que han bramat fins a esgargamellar-se dues idees capitals: que els pares tenen dret a triar si els fills aprenen català o no (però no diuen res sobre l’obligatorietat de la matemàtica, de la geografia o del castellà), i que en un país bilingüe (la paraula bilingüe no els cau de la boca) les dues llengües han d’estar en condicions d’igualtat (marededéusenyor!); doncs en Tresserras es despenja i diu que en la nova llei del cinema un 50% de pel·lícules serà en català i un 50% en castellà, i es posen a protestar amb un furor en clara contradicció amb el que havien predicat. No es tractava que els ciutadans triessin? No deien que tot hauria de ser en les dues llengües?

Els mestretites diuen, com si tinguessin experiments a mà, que això va en contra de les lleis del mercat (també ho deien abans d’inaugurar-se TV3, i ara s’ho callen) i que el doblatge és una ignomínia, que fa malbé el cinema, però mai no han dit ni un mot sobre el doblatge al castellà.

Espanya està ben decidida a esdevenir un regne amb dos partits polítics en alternança en el poder, i a fer callar, amb la complicitat dels àrbitres (és a dir, els tribunals de justícia) tots els altres: una raresa folklòrica i prou. I encara hi ha il·lusos que creuen en el progrés de l’Estatut i en la virtut dels pactes!

Tot content (”xe, açò igual interessa als companys gallecs”, vaig pensar) el vaig posar a l’esmentat grup.

I avui mateix rep, via Facebook, aquest missatge:

El periódico Avuí es un periódico ultraindependentista que ha estado en 4 ocasiones en bancarrota porque la gente no lo compra y ha tenido que ser comprado con dinero público para que siga insultan a todos los ciudadanos de España. Su tirada es de las más pequeñas de España, no lo compra ni dios, pero resulta que recibe más subvenciones que El País y El Mundo juntos multiplicadas por 20.
Ese reportaje xenófobo al que haces alusión es absolutamente repugnante y me demuestra tu odio a la libertad y a la cultura.
Lo primero que estos hijos de puta (por llamarlos de una manera suave) siguen mintiendo diciendo que no queremos aprender el catalán, que no queremos a Cataluña ¡mentira! Lo que no queremos es estudiar TODO en catalán. Es la mentira constante y la manipulación constante. Hay que aprender las dos lenguas, por supuesto, pero una vez asegurado eso ¡dejen vivir en la que me de la gana a cada uno! El castellano es la lengua mayoritaria de los catalanes, aunque les pese a muchos (y me es indiferente si no lo fuera) hay que dar libertad a las personas a vivir en la lengua que a cada uno le salga de la real gana.
En Portugal, Inglaterra o Polonia no se traducen las películas en los cines y no pasa nada, prácticamente ningún país de Europa quitando Alemania e Italia traducen sus películas en sus idiomas.
Hay 255 lenguas en Europa ¿te crees que una productora de cine se puede permitir el lujo de ponerse a traducirlas en todas? ¿y en aranés por qué no? Además la Generalitat ya dijo que lo pagaba ella ¡y se negaron! Se negaron sencillamente porque si lo ponen en catalán va menos gente, punto y pelota, no busques Francos, ni fachas, ni vampiros las cosas como son.

Mira un ejemplo Vicky Cristina Barcelona: 47 salas en catalán, 5 en castellano ¿sabes como quedó la recaudación? La de castellano duplicó por 5 a la de catalán.

Asúmelo y deja de tirar mierda contra quien no habla tu lengua, y te lo dice una madrileña que es la autora del grupo en gallego. Porque una cosa no tiene que ver con la otra, a ver si algún día te das cuenta.

¿?!

Crec que sobra qualsevol comentari. Afortunadament he comprovat que aquesta gent tan tolerant m’ha suprimit del grup. Crec que alguns dels membres es sorprendrien molt de llegir aquestes coses.